Els alumnes de secundaria solen mostrar un gran sentit de la justícia. “Això és injust!”, es sent a l’aula cada cop que un alumne sent que està sent tractat injustament.
En alguns casos, però, el que és just o no és matèria opinable. Per exemple, la manera més justa d’avaluar als alumnes és...
- Com fem fins ara: mitjançant els exàmens, proves i treballs, mirem d’esbrinar el grau de comprensió i/o aprenentatge dels diferents items presents al currículum de la matèria. Qui més sap de la matèria, millor nota.
- També podríem premiar l’esforç. Alumnes que han dedicat hores i hores, que han redactat apunts, subratllat pàgines, realitzat centenars d’esquemes... mereixen la mateixa nota que un alumne que amb estar atent a classe ja en té prou?
- Podríem mesurar la millora. Els alumnes que més han millorat, independentment del seu grau d’esforç i del nivell inicial i/o final de coneixements, obtindran més nota que els que –encara que assolint els mínims de la matèria- no han estat capaços de millorar.
- També podríem fer servir l’aprovat general. Desprès de tot, tothom ha de suportar el profe el mateix nombre d’hores, aproximadament...
- Redacta un post explicant quina és, i per què, la solució més justa en aquest cas.
A pesar del que he dit, que per mi, és la millor manera d'avaluar, no crec que hi hagi només una manera d'avaluar, fins i tot crec que poden haver millors de la que jo he dit, però fins que ningú m'expliqui una que em convenci, seguiré pensant això.
Comentarios
Publicar un comentario