Ismael & Economia

ECO4 U03 MERCATS I EMPRESA ACTIVITAT 2 COSTOS I INGRESSOS Aquesta taula indica les despeses principals del negoci de elaboració i venda d’entrepans de tonyina per intolerants a la lactosa d’en Guillem Peraplana Peraplana. Actualment el negoci el porta un treballador, en Ataulfo, i factura al voltant d’un miler d’entrepans setmanals, que es venen a un preu de 3€. En Guillem Peraplana Peraplana, famós entrepanaire A la taula adjunta tens els ingressos i costos actuals del negoci. Calcula com variaria el seu resultat si aconseguís doblar la producció (vigila, perquè alguns costos son fixos i d’altres variables!) Quan ho tinguis, enganxa la taula a un nou post al teu bloc. Cost setmanal (1.000 entrepans) Cost setmanal (2.000 entrepans) Tipus de cost Pa 100 € 200€ Variable Lloguer del local 450 € 450€ Fix Tonyina 400 € 800€ Variable Neteja diària 50 € 50€ Fix Bossetes de paper (1 per entrepà) 50 € 100€ Variable Salari trebal...

QUINA TECNOLOGIA FER SERVIR? En Benet Bofarull fill està jugant al Clash of Grijanders. Està a punt d’aconseguir acabar el joc,  donat que ja ha aconseguit robar el Aguanapeich, conjurar l’Apiticaun i rescatar a la Princesa Caidita de les garres del villà principal, el Conde Mor. Per finalitzar el joc només li resta construir un nombre suficient dels robots guerrers coneguts com Jarls. Per construir els Jarls cal combinar el treball dels Oompa Loompas amb la potència de les màquines Demachin. Oompa Loompas Existeixen diferents formes de combinar aquests dos elements per obtenir Jarls, explicats a la següent taula. Per tal d’obtenir la màxima puntuació, cal estalviar al màxim els recursos disponibles. Treball (Oompa Loompas) Màquines (Demachins) Robots Guerrers (Jarls) Tecnologia A 100 5 500 Tecnologia B 90 5 500 Tecnologia C 90 5 600 Tecnologia D 60 10 600 Obre una nova entrada al bloc, i contesta les següents ...

ECO4 U02 LA PRODUCCIÓ I EL CREIXEMENT ACTIVITAT 2 La frontera de possibilitats de producció Els alumnes de 4t de l'ESO teniu el vostre temps força ocupat. En Bonifaci Bofarull Peraplana, per exemple, ha calculat que, traient hores de classe, trajectes d’anada i tornada, activitats extraescolars, més trajectes, les hores dedicades a la ingesta d’aliments, les hores de son, i algunes altres tasques, pot disposar lliurement de només 24 hores a al llarg de cada setmana. Aquestes 24 hores pot repartir-les entre les seves dues grans passions: estudiar –el Bonifaci és un GRAN estudiant- o dedicarles al Clash of Grijanders – Land of Gromenauers Edition (en endavant, COGLOGE). JUE-GA-ZO. El Bonifaci –ja hem dit que és un gran estudiant, no?- ha calculat que cada quatre hores d’estudi que dediqui a la setmana li suposaran un excel·lent. Tanmateix, té observat que pujar de nivell al COGLOGE li exigeix una inversió de sis hores setmanals. Redacta un post donant res...

En Bonifaci Bofarull Paperin ha muntat un negoci de menjar ràpid. És el llogataire d’un Truck Food, una furgoneta amb la que es desplaça a diferents events (festes majors de petites localitats, fires, exposicions, inauguracions...) i allà serveix a la seva clientela  suculents plats de cols de Brussel·les, una delicatessen. Com que si fa no fa ha passat ja un any de l’inici de la seva activitat, el Bonifaci ha fet números i, segons sembla, la cosa ha anat així: Ha pagat 350 € cada mes al propietari del Food Truck, un rus malcarat i d’aspecte perillós anomenat Dmitri. Ha pagat 660 € mensuals al seu ajudant, Sacarino. Per tal d’adquirir els plats, gots, coberts i, evidentment, la deliciosa col, va haver de demanar diners a Feliciano, un amic. Aquest li va prestar 10.000 €, que ja ha retornat, juntament amb 1.000 € de més que el Feliciano va exigir per portar a terme l’operació. Ha gastat en els materials anteriors 12.000 € al llarg de l’any. Els ingressos to...

Els alumnes de 4t de l'ESO de l’escola del costat han decidit anar d'excursió de fi de curs. Es plantegen d’anar a Itàlia i vendre loteria perquè és tradició al seu institut. L’alumnat, però, està dividit, donat que l’escola s’ha dividit en dos grups amb dues opinions força diferents. a) Un és partidari de deixar que la direcció del centre decideixi l'itinerari i les activitats a realitzar b) L’altre defensa que els propis alumnes haurien de decidir l'itinerari i les activitats En qualsevol cas, i un cop fixades les activitats per recaptar fons (venda de loteria, samarretes, etc.) caldrà decidir com repartir el recaptat , pel que es plantegen també diverses possibilitats: a) Repartir a parts iguals. b) Repartir segons l'esforç dedicat a recaptar. c) Repartir segons el recaptat per cada un. 1.     Afegeix al glossari els següents termes: Capitalisme, Lliure mercat, Planificació central, Liberalisme econòmic 2.     Redacta ...

La fixació dels tipus impositius -el percentatge sobre els ingressos que cal lliurar a l’estat- és una qüestió normativa: tothom pot opinar sobre què és més convenient en aquest cas. Fins i tot el Xavier Sala i Martí, ho fa a   goo.gl/ZUOnbY , Mira el vídeo del Xavier Sala, i pren nota dels arguments que fa servir . un sentit i en un altre. Després, enganxa’l al teu bloc en un nou post, i defensa si si o si no, tot fent servir tant arguments del Xavier Sala com propis. Apunts del video: Quan els economistes han de pujar el imposts sempre tenen en compte dos aspectes, l'eficiència i l'equitat. Si pugés els imposts i això faci que grans inversors se'n vagin a altres països o grans inversions desapareixen, això no és eficient. Però encara que no sigui eficient, a vegades fem coses perquè són equitatives, per exemple, que la gent rica pagui més imposts que els pobres. Però encara i així, ningú sap quant més ha de pagar més el ric que el pobre. Ja que la ...

Els alumnes de secundaria solen mostrar un gran sentit de la justícia. “Això és injust!”, es sent a l’aula cada cop que un alumne sent que està sent tractat injustament. En alguns casos, però, el que és just o no és matèria opinable. Per exemple, la manera més justa d’avaluar als alumnes és... Com fem fins ara: mitjançant els exàmens, proves i treballs, mirem d’esbrinar el grau de comprensió i/o aprenentatge dels diferents items presents al currículum de la matèria. Qui més sap de la matèria, millor nota. També podríem premiar l’esforç. Alumnes que han dedicat hores i hores, que han redactat apunts, subratllat pàgines, realitzat centenars d’esquemes... mereixen la mateixa nota que un alumne que amb estar atent a classe ja en té prou? Podríem mesurar la millora. Els alumnes que més han millorat, independentment del seu grau d’esforç i del nivell inicial i/o final de coneixements, obtindran més nota que els que –encara que assolint els mínims de la matèria- no...

Indica si els següents llibres d’economia han estat escrits, al teu parer, per microeconomistes o per macroeconomistes: “L’impacte de la crisi econòmica sobre les taxes d’atur a Espanya (2007-2015)” Macroeconomista “Youtubers: un sector en creixement” Microeconomista “Estudi sobre la superfície comercial a Catalunya” Microeconomista “Evolució de les cotitzacions socials 2017” Macroeconomista “Recaptació fiscal i tipus impositius al primer trimestre de 2016” Macroeconomista “Estudi de la competència al sector de les telecomunicacions” Microeconomia “Un model predictiu dels preus dels actius immobiliaris” Microeconomia “IPC: un estudi de les diferències autonòmiques”   Macroeconomia