Ir al contenido principal

Pràctica 7 - L'estudi de l'Economia

La fixació dels tipus impositius -el percentatge sobre els ingressos que cal lliurar a l’estat- és una qüestió normativa: tothom pot opinar sobre què és més convenient en aquest cas. Fins i tot el Xavier Sala i Martí, ho fa a  goo.gl/ZUOnbY,



  1. Mira el vídeo del Xavier Sala, i pren nota dels arguments que fa servir . un sentit i en un altre. Després, enganxa’l al teu bloc en un nou post, i defensa si si o si no, tot fent servir tant arguments del Xavier Sala com propis.
Apunts del video:

Quan els economistes han de pujar el imposts sempre tenen en compte dos aspectes, l'eficiència i l'equitat.
Si pugés els imposts i això faci que grans inversors se'n vagin a altres països o grans inversions desapareixen, això no és eficient.
Però encara que no sigui eficient, a vegades fem coses perquè són equitatives, per exemple, que la gent rica pagui més imposts que els pobres.
Però encara i així, ningú sap quant més ha de pagar més el ric que el pobre. Ja que la equitat no és equivalent a la justícia.
Un exemple és l'escola, l'equitatiu és que tothom tingui la mateixa nota, en canvi lo just és que cadascú tregui la seva nota a partir del seu esforç i lo eficient és també que cadascú tregui la seva nota ja que si no, ningú treballaria, ja que ja sabria que aprovaria de qualsevol manera.
Opinió:
Per mi, el més equitatiu i just seria que els rics paguessin més que els pobres ja que encara que per una part sigui injust per als rics ja que paguen més, per mi seria el més correcte ja que des del meu punt de vista el que s'ha de aconseguir és que tothom visqui en les condicions mínimes i a una persona que precisament no li sobra el diner, doncs tampoc és just que li treguis molt, ja que si no no podria viure. En canvi, a una persona rica que li sobra el diner, realment podrà viure encara que li treguis més diners, però sempre tenint en compte quant guanya i no treure de més ni de menys.

Comentarios

Entradas populares de este blog

U02 - Pràctica 2 - La producció i el Creixement

ECO4 U02 LA PRODUCCIÓ I EL CREIXEMENT ACTIVITAT 2 La frontera de possibilitats de producció Els alumnes de 4t de l'ESO teniu el vostre temps força ocupat. En Bonifaci Bofarull Peraplana, per exemple, ha calculat que, traient hores de classe, trajectes d’anada i tornada, activitats extraescolars, més trajectes, les hores dedicades a la ingesta d’aliments, les hores de son, i algunes altres tasques, pot disposar lliurement de només 24 hores a al llarg de cada setmana. Aquestes 24 hores pot repartir-les entre les seves dues grans passions: estudiar –el Bonifaci és un GRAN estudiant- o dedicarles al Clash of Grijanders – Land of Gromenauers Edition (en endavant, COGLOGE). JUE-GA-ZO. El Bonifaci –ja hem dit que és un gran estudiant, no?- ha calculat que cada quatre hores d’estudi que dediqui a la setmana li suposaran un excel·lent. Tanmateix, té observat que pujar de nivell al COGLOGE li exigeix una inversió de sis hores setmanals. Redacta un post donant res...

ECO4 U09 EL MERCAT DE TREBALL ACTIVITAT 1

ECO4 U09 EL MERCAT DE TREBALL ACTIVITAT 1 La desocupació Al gràfic inferior pots observar l’evolució de l’anomenat “atur registrat”, és a dir, els aturats que han anat a inscriure’s com a tals a una oficina de col·locació com la de la il·lustració:   Aquest gràfic: Obre un nou post al teu bloc, responent a les següents qüestions: Al període de referència, quin és el mínim nombre d’aturats? I el màxim? En quant de temps passa l’economia espanyola de l’un a l’altre? Mínim: 1,96 M Màxim: 5,04 M Passan sis anys entre els dos punts. Quin o quins dels tipus d’atur que has estudiat creus que es donen al període 2004-2007? Hi ha estacional, friccional i estructural, no hi ha atur cíclic ja que és l'època de la bombolla. Sabent que la crisi financera va començar a afectar l’economia espanyola cap al 2008, quin altre tipus d’atur es fa palès a partir d’aquest any? Apareix el tipus d'atur cíclic ja que va lligat al cícle econòmic. Pots dis...

ECO4 U07 ELS DINERS I LES SEVES FORMES ACTIVITAT 2

ECO4 U07 ELS DINERS I LES SEVES FORMES ACTIVITAT 2 Comptes bancaris Imagina que ets el director d'una sucursal bancària i t'han demanat que imparteixis una xerrada d'educació financera a un institut. Educació financera... sona super-interesszzzz.... Hauries, doncs, de preparar bé els conceptes principals sobre alguns dels principals serveis bancaris: Comptes corrents - En què consisteixen? - Quina és la diferència fonamental entre dipòsits a la vista i a termini? - Quines operacions son les més habituals als comptes corrents? - Quins son els factors fonamentals a l’hora de contractar un compte bancari? - Què és el CCC (codi de compte client)? ¿En què es diferencia de l'IBAN? - Què és la data valor? Banca online - Què és la banca online? Quins en son els principals avantatges del seu ús? - Quines precaucions cal mantenir en operar online? Targetes bancàries -Quins tipus existeixen? -Quins en son els principals avan...