Ir al contenido principal

ECO4 U06 SALUT FINANCERA ACTIVITAT 3

ECO4 U06 SALUT FINANCERA
ACTIVITAT 3

Les inversions (III)

El conjunt dels productes financers en que col·loquem els nostres estalvis rep el nom de “cartera” d’inversions.

Resultat d'imatges de cartera vacia
(Si pares bé l’oïda, es pot sentir el “cri-cri... cri-cri...”)


Farem, però com si tinguéssim diners suficients com per tenir-ne una d’aquestes. Ajusta’t el nus de la corbata, posa’t bé el Rolex i atén: el rendiment d’aquest últim any de la teva cartera d’inversions, correctament diversificada, és el següent:


Inversió inicial
Interessos
Dividends
Import de la venda
Valor actual de la inversió
Lletres del Tresor
100.000
3.000
-

100.000
Accions Telefònica
120.000
-
4.500

123.000
Accions Abengoa
80.000
-
-
72.000
-
Accions Santander
40.000
-
1.300

41.000
Fons Inversió renda  fixa
110.000
2.500
-

110.000
Fons inversió renda variable
30.000
-
250

33.000

Per calcular la rendibilitat d’una inversió qualsevol, cal seguir les següents passes:

  1. Suma els interessos i/o dividends al valor actual de la inversió (o a l’import de la venda, si has desinvertit)
  2. Divideix aquesta quantitat de diners entre la inversió inicial
  3. Multiplica per 100
  4. Resta 100
  5. Ja ho tens! El resultat és la rendibilitat obtinguda, en percentatge! Fàcil, oi?


  1. Obre un nou post al bloc. Calcula el rendiment obtingut

  1. en cadascuna de les inversions, separadament
  2. en les inversions de renda variable
  3. en les inversions de renda fixa
  4. en el total de les inversions realitzades

  1. Afegeix al glossari de la U06 els següents termes: diversificació, ràting, solvència

Comentarios

Entradas populares de este blog

U02 - Pràctica 2 - La producció i el Creixement

ECO4 U02 LA PRODUCCIÓ I EL CREIXEMENT ACTIVITAT 2 La frontera de possibilitats de producció Els alumnes de 4t de l'ESO teniu el vostre temps força ocupat. En Bonifaci Bofarull Peraplana, per exemple, ha calculat que, traient hores de classe, trajectes d’anada i tornada, activitats extraescolars, més trajectes, les hores dedicades a la ingesta d’aliments, les hores de son, i algunes altres tasques, pot disposar lliurement de només 24 hores a al llarg de cada setmana. Aquestes 24 hores pot repartir-les entre les seves dues grans passions: estudiar –el Bonifaci és un GRAN estudiant- o dedicarles al Clash of Grijanders – Land of Gromenauers Edition (en endavant, COGLOGE). JUE-GA-ZO. El Bonifaci –ja hem dit que és un gran estudiant, no?- ha calculat que cada quatre hores d’estudi que dediqui a la setmana li suposaran un excel·lent. Tanmateix, té observat que pujar de nivell al COGLOGE li exigeix una inversió de sis hores setmanals. Redacta un post donant res...

ECO4 U09 EL MERCAT DE TREBALL ACTIVITAT 1

ECO4 U09 EL MERCAT DE TREBALL ACTIVITAT 1 La desocupació Al gràfic inferior pots observar l’evolució de l’anomenat “atur registrat”, és a dir, els aturats que han anat a inscriure’s com a tals a una oficina de col·locació com la de la il·lustració:   Aquest gràfic: Obre un nou post al teu bloc, responent a les següents qüestions: Al període de referència, quin és el mínim nombre d’aturats? I el màxim? En quant de temps passa l’economia espanyola de l’un a l’altre? Mínim: 1,96 M Màxim: 5,04 M Passan sis anys entre els dos punts. Quin o quins dels tipus d’atur que has estudiat creus que es donen al període 2004-2007? Hi ha estacional, friccional i estructural, no hi ha atur cíclic ja que és l'època de la bombolla. Sabent que la crisi financera va començar a afectar l’economia espanyola cap al 2008, quin altre tipus d’atur es fa palès a partir d’aquest any? Apareix el tipus d'atur cíclic ja que va lligat al cícle econòmic. Pots dis...

ECO4 U07 ELS DINERS I LES SEVES FORMES ACTIVITAT 2

ECO4 U07 ELS DINERS I LES SEVES FORMES ACTIVITAT 2 Comptes bancaris Imagina que ets el director d'una sucursal bancària i t'han demanat que imparteixis una xerrada d'educació financera a un institut. Educació financera... sona super-interesszzzz.... Hauries, doncs, de preparar bé els conceptes principals sobre alguns dels principals serveis bancaris: Comptes corrents - En què consisteixen? - Quina és la diferència fonamental entre dipòsits a la vista i a termini? - Quines operacions son les més habituals als comptes corrents? - Quins son els factors fonamentals a l’hora de contractar un compte bancari? - Què és el CCC (codi de compte client)? ¿En què es diferencia de l'IBAN? - Què és la data valor? Banca online - Què és la banca online? Quins en son els principals avantatges del seu ús? - Quines precaucions cal mantenir en operar online? Targetes bancàries -Quins tipus existeixen? -Quins en son els principals avan...